El disseny del projecte es va encarregar a l’empresa d’arquitectura i interiorisme de Pepe Cortés, en col·laboració amb l’arquitecte Nacho Ferrer. Tots dos van ser capaços de respondre amb precisió i fidelitat a les expectatives dels propietaris, tant en el terreny tecnològic com en l’estètic.
– Integració dins el territori: el celler es va integrar al vessant d’un turó i amb els sostres coberts de vegetació.
– Respecte al medi: la idea era no destruir o modificar una zona sensible mediambientalment. Està orientada al nord, la qual cosa contribueix al control tèrmic del celler i permet reduir un consum elèctric elevat per a la climatització.
– Funcionalitat tècnica: el diàleg entre els arquitectes i els propietaris va ser fonamental en el procés de l’edificació, i els seus coneixements van permetre dictar una sèrie de premisses per dotar-la de màxima funcionalitat.
– Un disseny contemporani: la tria de l’arquitecte s’explica pel desig d’aconseguir un treball que combinés la qualitat i l’estètica. Un concepte que és alhora modern i durador. Aquest concepte és palpable no solament en la construcció, sinó també a l’interior del celler.
– Transparència: un dels desitjos dels propietaris és revelar al visitant el funcionament del celler en el seu conjunt, així com totes les fases d’elaboració del vi. Aquesta voluntat de transparència també és evident en els detalls arquitectònics de la sala de tast, mostrant la nau de criança, o a la sala de recepció, que és alhora una sala de reunions.
El celler disposa d’unes modernes instal·lacions d’elaboració, basades en el principi de la gravetat. Efectivament, la verema s’hi introdueix per la part més elevada del celler, on es fa la selecció de raïms, i mitjançant una taula de selecció, que permet efectuar-la abans i després del desrapament. A continuació, els grans passen directament als dipòsits de fermentació sense necessitat d’utilitzar bombes impulsores que podrien danyar el raïm.
La vinificació de cada parcel·la es fa en petits dipòsits d’acer inoxidable i en cups de fusta de 55 hectolitres, cups que serviran més endavant en el procés de la fermentació malolàctica i també per a la criança de determinades partides.
La sala d’envelliment conté bótes de 225 litres i de 500 litres, per adaptar la criança a cada tipus de vi: s’efectuen els mínims trasbalsos d’un recipient a un altre per aconseguir-ne la màxima qualitat.
